L'oceà indòmit de banda, naturalesa salvatge a l'altra. Dos carrils separen el món terrestre del marí i recorren la costa australiana entre vertiginosos penya-segats, cangurs i surfistes.
Us vindria de gust visitar La truja i els garrins? El nom no resulta gaire suggerent. Això va pensar el govern australià a la dècada dels 50, i per això va decidir canviar-li el nom a Els Dotze Apòstols. Amb aquest marketinià truc de màgia va convertir una formació rocosa en un dels principals atractius de la costa sud-est del país. Molt a prop de la localitat de Port Campbell, emergeixen de l'oceà Antàrtic vuit enormes i majestuoses torres de pedra calcària que arriben fins a 45 metres d'alçada. Eren nou —una es va esfondrar el 2005—, però el nom requeria poesia.
Són la principal atracció de la Great Ocean Road, una ruta que serpenteja per la línia de la costa i reuneix en 240 quilòmetres els principals tòpics australians. Onades salvatges i surfistes cavalcant-les, parcs naturals poblats per koales i cangurs, vinyes i poblets pesquers. La carretera neix a uns 100 quilòmetres de Melbourne, a Torquay, llar de marques com Rip Curl o Quiksilver i on el surf es fa religió. A pocs minuts hi ha Bells Beach, un santuari per als devots de les taules, amb onades que poden arribar fins a cinc metres d'alçada.
Al llarg del recorregut altres platges, com les de Fairhaven i Eastern View, brinden la possibilitat de conquerir el mar.
La velocitat d'erosió a la base dels Dotze Apòstols és d'aproximadament 2 centímetres per any.
El vent, que fueteja la costa sense pietat, ha estat culpable de nombrosos naufragis. S'han descobert 240 restes, encara que van ser més de 600 els vaixells que es van enfonsar intentant assolir aquest abrupte litoral, quallat de penya-segats. Per això els 130 quilòmetres que separen Princetown de Peterborough siguin coneguts com la costa dels naufragis.
Aquest mateix vent també ha estat el seu principal benefactor. Provoca les enormes onades que atrauen els surfistes i és el responsable d'esculpir les solemnes agulles de roca al mar, els famosos Dotze Apòstols, que fa 20 milions d'anys estaven units als penya-segats. La foto perfecta es presenta al capvespre, amb el joc de llums, o des de les altures, sobrevolant la zona amb helicòpter.
La memòria de l´asfalt
La carretera va ser construïda entre el 1919 i el 1932 pels 3.000 soldats que van tornar al seu país després de la Primera Guerra Mundial. Les úniques eines amb què comptaven eren pics, pales i carros. La ruta es va dedicar a aquells que van caure lluitant a la contesa, cosa que la converteix en el monument als caiguts més llarg del món.
Conduir per la Great Ocean Road, amb les melodies folk del surfista Jack Johnson com a banda sonora, convida a abandonar-se i submergir-se al paisatge. Però cal no oblidar que en qualsevol moment es poden creuar dos tòpics australians més amb enganyós aspecte de peluix inofensiu: el cangur i el koala. No worries, mat. “No hi ha problema, amic”, diria un aussie (australià); els senyals de trànsit ho recorden cada pocs quilòmetres.
Les hores més comunes per veure koales i cangurs fora dels seus caus són el clarejar i el capvespre.
Mentre que el mar banya un dels costats de la calçada, coneguda tècnicament com a B-110, la seva altra riba està flanquejada per parcs nacionals. Al de Great Otway les enormes cascades amaguen coves plenes de cuques de llum. Les seves passarel·les sobre el bosc d'eucaliptus, suspeses a 30 metres sobre el terra, són les més altes del món. Tot i l'aroma intensa d'aquests arbres, l'olor de salnitre no desapareix.
Tot i el seu tendre aspecte, els koales poden ser molt agressius.
Tècnicament, la Great Ocean Road finalitza a Allansford, però molts allarguen aquesta ruta escènica uns quilòmetres més. Val la pena avançar fins a Warrnambool, a la platja del qual de Logan Beach acudeixen les balenes franques australs per parir les seves cries entre maig i octubre; o fins al Cap Bridgewater, des d'on es pot saludar els centenars d'óssos marins que descansen a la platja.
“"Fills d'Austràlia alegrem-nos, perquè som joves i lliures (…) la nostra llar està cenyida pel mar; la nostra terra abunda en els dons de la natura". La poètica lletra de l'himne australià podria referir-se bé a la Great Ocean Road. Molt millor que aquella truja i els seus garrins, no li feien justícia.
